Dimecres 1 de maig - 19 h – C.A.T. – Preu:12 €, anticipada a codetickets
10 € i Amics del C.A.T. 6 €
Senior i el Cor Brutal
Presenten el disc VALÈNCIA, CALIFÒRNIA: La música ens tornarà a salvar
Hi ha persones que viuen la música com si el món s’acabés en la primera tornada, que alenen notes, que agafen oxigen dels acords, que s’alimenten del xiuxiueig d’una cançó, que transpiren pels porus ritmes i harmonies. I dintre d’aquella categoria genèrica, hi ha músics que entenen que, més enllà del virtuosisme, la música és una emoció primària que s’ha de viure cap a dintre abans de l’acte egoista i generós que és compartir la música amb els altres. Miquel Àngel Landete, cap barbut i visible de Senior i el Cor Brutal, més que interpretar-les, regurgita les cançons des de l’intern, des d’algun lloc molt íntim. Tan profund que, malgrat la corfa americana, la vella dieta musical a base de “tots els ianquis que vull”, el músic ha de pouar en la terra per trobar en la llengua mare l’expressió adient.València, Califòrnia, el seu nou treball, torna a ser un disc visceral i vivencial. Però on abans hi havia remors del passat i el present hi apareix el neguit col·lectiu pel futur, la sensació d’estar “en el lloc correcte i erroni al mateix temps”. Un desig de fuga, una ànsia de deixar enrere l’immens femer, la immunda claveguera en què s’ha convertit el nostre petit món. I si fóra possible, agafar la nostra ciutat, la nostra família, els nostres amics i traslladar-los a un entorn llunyà (“Mare, estem patint fam, a Califòrnia ens hem d’anar”, canten en Flor de maig), com uns èmuls post-moderns dels llauradors d’El raïm de la ira, la novel·la d’Steinbeck que narrava les migracions camperoles a l’estat californià en els anys de la gran depressió. Gent digna, d’una peça. Viatgers de la dignitat, no de la covardia, perquè d’aquell dubte angoixant d’estar fent o no el correcte, del dilema entre plantar cara o fugir, també ens parla Landete.
Divendres 3 de maig - 22 h - Preu: 10 €, anticipada a Codetickets: 8 €, Amics del C.A.T. 5 €
Horacio Curti i Veronique Piron Presenten El so del Bambú. Les músiques del Japó a través de les seves flautes
La música japonesa es caracteritza per la importància que atorga al color del so i un ideal de bellesa del so “no-pur” i els instruments musicals dins d’aquest marc cultural es van crear per respondre a aquests elements.
El shakuhachi és una flauta vertical construïda d’una peça de bambú que inclou la seva arrel i 5 orificis per la digitació. Un instrument d’una senzillesa extrema, capacitat d’una enorme gamma sonora.
Originat a partir d'un ancestre que ingressa al Japó com a part de la música de la cort, és en mans d'un grup de monjos budistes Zen, que utilitzaven el shakuhachi no com un instrument musical sinó com una eina de meditació, que l'instrument adquireix seves característiques actuals.
Avui dia, el shakuhachi participa en infinitat de formes musicals diferents i aquest concert proposa un recorregut pels sons japonesos d'algunes d'elles la mà dels mestres Veronique Piron i Horacio Curti, que presentaran algunes de les formes més emblemàtiques tant del shakuhachi com de les flautes nohkan i shinobue.
Veronique Piron i Horacio Curti s'han format al Japó dins de la línia creada per Yokoyama Katsuya, el Kokusai Shakuhachi Kenshukan, i va ser allà on tots dos van rebre el seu títol de mestres de shakuhachi.
Acte organitzat conjuntament amb el Departament de Musicologia de l’ESMUC
Dissabte 4 de maig - 22 h - Preu: 10 €, anticipada a Codetickets: 8 €, Amics del C.A.T. 5 €
Pep Sala
presenta ACÚSTIC... però sense passar-se!
Pep Sala ha celebrat durant el 2012 els 25 anys de Sau amb una gira que ha omplert sales i teatres de tot Catalunya, entre elles algunes de tant de renom com el Palau de la Música o el Teatre Artèria de Barcelona amb totes les entrades esgotades.L’artista osonenc ha mantingut durant els seus anys de carrera en solitari dues línies de concerts que tot i ser ben diferents han aconseguit connectar amb el públic de totes les edats que assisteix en als concerts. Així, s’han ofert concerts més elèctrics i adrenalínics i altres més acústics i intimistes. Després d’uns anys de concerts en els que ha predominat una formació musical elèctrica, la gira d’aquest hivern i primavera recupera la part més acústica i amb aires celtes de Pep Sala. Per a aquesta fita podrem gaudir a l’escenari de la violinista holandesa afincada a Berga
Simone Lambregts (Lluis Llach, Gerard Quintana, Les Violines...). Tot i així, en alguna cançó, també podrem veure al Pep amb la guitarra elèctrica. És a dir, “acústic... però sense passar-se!”.
La gira té la intenció de visitar els millors teatres de la geografia catalana per poder gaudir de la proximitat del públic que l’ha seguit durant tants anys, i repassarà tota la seva discografia. Les seves cançons han unit generacions i han passat a formar part de la banda sonora de molts catalans. Podrem escoltar doncs èxits incombustibles de Sau com “Boig per tu”, “Perestroika”, “Això es pot salvar”, “Si un dia he de tornar” o “Tren de mitjanit”, o altres que formen part de la seva carrera en solitari i amb La Banda del Bar com “Petjades a la Sorra”, “La Taverna d’Old John”, o “Ningú ens mourà d’aquí”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada