El que va néixer com un front de resistència s’ha convertit en un generador d’una nova generació d’artistes que combinen pop i folk, a partir d’una iniciativa que va propulsar el coneixement de la música folk, l’aprenentatge dels músics i unes condicions tècniques competents. Jordi Fàbregas, Jordi Roura. Esteve León, Jaume Arnella... són alguns dels visionaris arquitectes que van posar la primera pedra d’un epicentre que ha situat en el mapa la música d’arrel catalana, la del Km 0. Un centre estable, una programació regular, una àmplia graella de tallers i una projecció més enllà de les quatre parets del CAT es transformen en la llavor d’un miracle nascut arran de la voluntat cultural i nacional.
El Tradi ja és patrimoni nacional –estratègic, si es vol–, però cal que s’adoni del seu gran potencial. És el punt de referència de la nova generació. Per sort, la música folk mai no passarà de moda ni serà mainstream –per dir-ho en un altre terme anglosaxó– perquè la seva existència va vinculada necessàriament a la conservació de les arrels, a la reproposta a partir d’uns cànons establerts i a una manera d’entendre la vida. L’única que ara per ara sembla possible.
Farts d’anar tant de pressa, d’endeutar-nos en una carrera cap a no se sap on, de consumir fast food musical a totes hores, l’existència del Tradicionàrius és el far que ens guia cap al futur. És el Km 0 de la nova música catalana, la pedra filosofal que ens recomana consumir productes conreats i reproduïts a prop de casa, la que reconeix quins artistes i quines músiques són de cada territori i fomenta crear noves cançons a partir de la creativitat i la innovació.
Vint-i-cinc edicions després cal tornar a les arrels. El Tradi és la música de la proximitat i un festival amb els condiments i les bases ben equilibrades. Una de les interessants iniciatives per situar-lo en el mapa han estat enguany els Concerts Suma: folk + pop (Miquel Gil + Nico Roig, Jaume Arnella + La Iaia, Marta Rius + 4t 1a), i moltes vegades es considera que apropar-se als mediàtics ens donarà més projecció. Però no us equivoqueu, l’explosió i l’èxit del nou pop català no s’ha produït per copiar els anglosaxons, sinó perquè Manel, Antònia Font, Els Amics de les Arts, Mazoni o Sanjosex –per citar-ne només cinc de reconeguts– s’han aproximat a les arrels de la música folk catalana. La recerca dels orígens al Km 0 de les cançons és la clau de l’èxit. Perquè tots hem mamat de la mateixa mamella.
Lluís Gendrau
http://www.enderrock.cat/noticia/6303/tradi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada